La malvasia de Sitges, que va arribar a monopolitzar el cultiu de les terres fèrtils de Sitges, va estar a punt de desaparèixer després de la devastadora plaga de la fil·loxera. L’acurat treball de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista ha aconseguit mantenir el llegat d’aquest vi.
La malvasia de Sitges no és un vi originari de Sitges. De fet, se suposa que el nom de Malvasia té el seu origen a la ciutat grega de Monemvasía, des d’on vindrien els ceps que han estat plantades a la comarca.
Però és el vi més representatiu de la regió, un autèntic supervivent després de la terrible plaga de la fil·loxera que, a finals del segle XIX, gairebé porten als vinyers de la malvasia a la seva extinció.
Però gràcies al treball i la constància de l‘Hospital Sant Joan Baptista, per mitjà de la seva fundació, s’ha aconseguit mantenir el llegat vitivinícola de la Malvasia, i seguir presentant aquest vi que, actualment, compta amb una producció de 4.000 litres anuals.
És un vi dolç sense Denominació d’Origen, elaborat amb la varietat de raïms de ceps blancs de la varietat malvasia de Sitges. És d’aroma intensa i amb una graduació alta, sobre els 15 graus alcohòlics. Els raïms, dèiem, són de grandària petita, amb els seus grans gruixuts, molt dolços i aromàtiques.
És tradició que la malvasia sigui beguda al final de les celebracions, com per exemple a les xatonades (plat típic de la comarca). També es sol utilitzar per cuinar tota classe de plats, com a diverses varietats de carn, ànec amb panses, o peus de porc. I és un vi molt recomanat per servir com a acompanyant de postres, salses, formatges de sabor fort i en la preparació de postres.
El buquet tan peculiar que té la malvasia obeeix a diverses causes: la proximitat dels vinyers al mar, la producció d’una verema tardana, la seva alta graduació i la seva persistent acidesa.
No obstant això, la varietat de malvasia no és patrimoni exclusiu de Sitges. Són molt populars, per exemple, les varietats conreades a Canàries; i també en diversos punts del Mediterrani, com les italianes de Carzoso i Chianti, la croata de Istria, la Vermentino de Còrsega, la Bosa de Sardenya, la Banyalbufar de Mallorca, i també a València. No obstant això, davant semblant varietat d’alternatives, la malvasia de Sitges segueix tenint un just prestigi al món dels vins mediterranis.